Nadia Ghulam

Mañana tenemos una conferencia en mi centro de trabajo de una persona muy interesante; Nadia Ghulam


Nascuda el 1985 a Kabul, quan tenia 8 anys una bomba li va desfigurar la cara. Dels 11 als 21 es va fer passar per noi a l’Afganistan dels talibans per poder treballar i alimentar la seva família. Amb el pare discapacitat i l’únic germà mascle mort, la família de la Nadia quedava condemnada a la misèria. A l’Afganistan les dones tenen prohibit treballar i anar soles pel carrer. Tampoc poden anar al metge sense el pare o el marit i pràcticament no van a l’escola.
Després de 10 anys vivint darrera aquesta falsa identitat va arribar a Barcelona de la ma d’una ONG per sotmetre’s a una sèrie d’operacions per reconstruir-li la cara cremada.
Desde que viu a Catalunya ha recuperat la seva identitat com a dona. Aquí ha conegut la llibertat amb què viuen les dones del món occidental. Una llibertat que si torna al seu país com a Nadia, tornarà a perdre.
Actualment viu a Badalona i estudia treball social a la universtiat. Fa xerrades a escoles, insitituts i centres culturals i els diners que guanya els envia a la seva família que continua a l’Afganistan.
La Nadia ha explicat la seva història al llibre “El secret del meu turbant”.